Com hauria de canviar, si és que ho ha de fer, l'escola en la societat de la informació i la comunicació?

Fins fa realment poc, l'escola era l'institució on s'ensenyava i s'aprenia . El mestre era el transmissor de coneixements i els alumnes uns receptors passius que rebien els continguts dissenyats, preparats i programats pels educadors.

Actualment, però, els mitjans de comunicació, sobretot Internet, realitzen la funció informativa de manera molt més àmplia de la que un mestre pot oferir. L'escola no pot competir amb aquesta gran xarxa. Per tant és evident que en front d'aquests grans canvis socials, s'hagi de qüestionar el nou rol de l'escola.

Tots els canvis són lents, però aquest canvi cap a l'era de la informació s'està produint ràpidament i l'escola no pot quedar-se enrera. No només està canviant la manera de viure, sinó també la manera de pensar. Les noves tecnologies ens ofereixen la possibilitat de processar, emmagatzemar , recuperar i comunicar informació amb independència de la distància, del temps i de la quantitat i qualitat d'informació.

Els processos d'ensenyament i aprenentatge han d'incorporar les TAC , però no com a manera de simple substitució dels llibres de text. La seva utilització als centres docents hauria de complementar tot el procès de canvi de cultura educativa. S'han d'establir nous entorns d'aprenentatge. Caldrà redefinir el paper del mestre cap a un entorn d'acompanyament, d'orientació i guiatge dels seus alumnes.

L'escola ha de proporcionar eines i estratègies per a destriar les informacions rebudes, tot potenciant l'esperit crític de l'infant.

Cal una alfabetització a nivell tecnològic, proporcionar estratègies d'autoformació als alumnes, ja que la formació haurà de ser continua i permanent al llarg de la vida.

Centres escolars que s'adaptin al ritme de treball personal i que permetin la construcció cooperativa del coneixement, reforçant la cohesió social tot treballant la comunicació i intercanvi per aprendre a viure junts en les noves tipologies de societats culturals. Per tant, cal deixar de posar èmfasi en els continguts, per tal de potenciar les competències de comunicació i de relació.

Educar als infants cap a la iniciativa, la motivació per l'èxit, l'adaptabilitat, el lideratge, l'empatia... en resum cap a les capacitats que es necessitaran (ja es necessiten) per fer una societat més justa i equilibrada.