Acabo d'arribar de veure en Pol, el fill d'una parella amiga, que fa 15 dies va néixer. La setmana passada també va arribar al món en Yacu, el fill d'una altre amiga.
Els meus fills, són de l'anomenada generació Einstein, que utilitzen els seus coneixements amb creativitat. No sé... tantes vegades penso que els ha tocat viure en una mala època, han nascut en temps d'opulència, han tingut de tot i més i ara.. qué ténen? Estudis, però feina no. Impossible tenir vivenda pròpia ni que sigui de lloguer. Valors ? sí, però no potser els que nosaltres hauriem volgut. Una temporada "durilla" per a ells. I per a nosaltres, els pares, que ja tenim prou feina en sobreviure i l'espectativa de tenir a casa fills permanenment adolescents no m'acaba de fer el pes, que voleu que us digui?
Però és veritat que em crec això de la generació Einstein, són més sociables, sense deixar de ser fidels en ells mateixos, l'amistat i la família ténen un valor important per a ells. El present és el que compta, ser feliços és el seu objectiu, no són massa ambiciosos, però saben com emprar els medis per aconseguir els seus propòsits. La disciplina i la responsabilitat no són de cap manera els seus punt forts, ara bé, la seva capacitat d'adaptació hi pot ajudar. I sobretot, el més important per a mi, és que creuen en el futur, es veuen capaços de menjar-se el món i segurament així serà. Què passarà quan aquesta generació digital arribi a la "majoria d'edat" i estigui integrada en el món laboral i polític? Posem'hi un xic d'optimisme.
