Arrels

Ja que estic començant un blog en homenatge a Cal Basibé, de Sant Martí d'Albars, hi penjo una fotografia dels meus besavis i els seus fills. El meu avi Miquel, el Padrí, és el jove tant ben plantat del mig de la fotografia, l'hereu, i la seva germana que té a l'esquerra és la Tia Pepa, de Cal Patxatxa, la iaia dels Erra de Sant Martí. De fet, em sembla que la foto va sortir de casa els Erra.
El meu besavi Pere era tonedor, i segons tinc entès, era una mica "pinxo", li agradava viure bé.
A principis de segle passat, va tenir necessitat d'anar a "prendre les aigües" al Balneari de Caldes de Bohí, tot una aventura per a un pagès de Sant Martí d'Albars, hi devia deixar els estalvis de mitja vida ...... no sé.... potser vaig entreveient a qui s’assembla el meu fill Marçal. Les arrels hi són.

Cullons!!! bé.... Casum l'olla!!! que queda més fi.

Si que començo bé el meu segon blog.

El primer que vaig crear fa tants temps que ni recordo com s'hi va.

I ara, que m'he decidit tornar a començar... faig tot un rotllo sobre la meva entrada (re-entrada) a la vida universitària, (A la UOC, però) i sense saber perquè, m'ha desaparegut tot el text que he escrit, ara no tinc ganes de tornar a començar les filosofades sobre perquè he escollit matricular-me a Humanitats.

Tinc por que aquest meu blog no es converteixi en un temple expiatori, espero no fer-lo servir només per esbravar-me quan estigui massa carregada de tot.

Però el nom ja diu moltes coses, Cal Basibé és per a mi un petit paradís terrenal. I hi fa fred a l'hivern, molt fred, ì això no és tant dolent, a mi m'agrada el fred.

A la foto, Cal Basibé i el Basibé, el meu pare, fa un parell d'anys, ell , "genio y figura hasta la sepultura", i que li duri força temps!!