Sevilla, dissabte 21 de febrer de 2009 a dos quarts d'onze del matí. Inici d'un altre cap de setmana diferent. Gairebé tres dies per disfrutar de la capital andalusa. A més un cap de setmana ideal, deixant de banda carnavals, i altres històries, que a mi em venen una mica grans, ja que jo ja m'he fet gran. Per això, ideal desconectar de tot i no pensar en res més que disfrutar de tots els racons de Sevilla.
Dilluns, 23 de febrer de 2009, un quart d'onze del vespre a Prats de Lluçanés, fa fresca. Ganes d'arribar a casa, a Roda, una dutxadeta i a dormir al meu no-llit de sempre. No explicaré res de Sevilla, aquesta ciutat em té el cor robat, només deixo alguna imatge. I fins aviat. Hi tornaré. I segurament que tornaré a caminar tant com aquests dies. No tinc record d'haver caminat tant els altres cops que hi havia estat, però si que tenia record de molta calor, i aquest cap de setmana l'oratge, com diu en Paco, era perfecte.
