Canapés

Cada any, pel dinar de Nadal és tradició que jo faci els canapés. Sempre dic que aquest serà l'últim any, però sempre acaben convencent-me. Aquestes fotografies en són una mostra , però en vaig fer molts més. Això sí, no en va quedar ni un.

Fins l'any que veeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee.

Dinar de Nadal

Un altre Nadal pasat. Avui, a més a més, memorable, ja que he celebrat el 80è aniversari del meu pare, l'avi Valentí. Molt bon dinar, molt bon beure, molt bon ambient.. erem 25 en total.
Ens ha cagat el Tió. Als néts i nétes sempre els caga el Tió, (els avis són molt generosos), però jo penso que al grans també ens ha cagat. Poder estar tots junts, rient, amb tant bon rotllo, tots bé de salut , no podem demanar més. A més , aquest any, hem dinat a La Pianola, la casa que ens ha vist crèixer a tots els 5 germans Aligué Pujol. Quin goig que fa, ara, totalment renovada, en Jordi i la Rosa han reformat de dalt a baix la casa del carrer del Pont i n'han fet una vivenda realment preciosa i sobretot acollidora. Un 10 per a ells.

Ara torno al mig del fred del Lluçanés, de sopar a la Primitiva a Lluçà. Un bon sopar, una millor companyia i un bon fred a la sortida, que més es pot demanar? Arribar a casa, la llar de foc, trobar missatges dels teus amics al facebook aquest que està tant de moda, algun mail i pensar que estem vius, que tenim molta sort de poder disfrutar d'aquests moments de felicitat.... i esperar que l'home t'escalfi una mica el llit... amb el bon sentit de la paraula, no penseu malament, eh.. que fa molt fred!!.

Les relacions socials .- La Festa Major

Les festes Majors s’han recuperat una mica del seu declivi post-franquista i degut també a les successives modificacions dels calendaris laborals.
La Festa Major gira entorn de tres factors importants: Cohesió social (dependència), consciència de identitat (pertinença) i la força de la tradició (permanència). En general tenen un caràcter religiós, heretat de la tradició cristiana (Sant Martí i la devoció a la Verge de la Bona Sort). Però la Festa Major té diferents funcions socials, és un procés a on retrobem les diferents identitats col·lectives, ja que en moment de la festa es coincideix amb la família, els veïns, veïns d’altre pobles, autoritats civils i religioses, jovent amb gent gran,.. La festa modifica el temps, les tasques del camp o les granges, molta gent que treballa en empreses, en fàbriques de fora la població es reserven dies festius per poder celebrar la Festa Major. Un trencament amb la vida quotidiana, per gaudir d’un temps diferent, explosiu, d’excessos, de transgressió. La Festa Major és un espai d’abundància, de menjar i beure , de les millors viandes, de les primeres borratxeres, potser dels primers petons robats. La tranquil·litat resta per els rutinaris dies de la resta de l’any.

No tinc adsl a casa, a Roda, ja fa més de 4 dies, i en contra de tota lògica, aquí , a Cal Basibé que no em costa ni un euro, amb la Guifi, tot funciona perfectament. Això deu ser una altra senyal que ben aviat he de fer un canvi i venir-me a instal·lar aquí definitivament.

Per Molts Anys!!

Avui dedico el meu post a l'Agustí, el meu home. És el seu aniversari, cinquanta-i-pocs. Queda una mica cursi, però puc afirmar que ell és ben segur la meva mitja taronja. Fa més de 32 anys que és la meva parella (sí, ens vam enamorar molt joves) per tant, he crescut amb ell. Si sóc com sóc, ell hi té molt a veure. Sempre ha estat al meu costat i el més important és que sempre ha confiat en mi. Després de tant temps d'estar junts encara espero fer moltes coses amb ell, tenim il·lusions compartides, esperances i tenim un present que em fa sentir molt bé al seu costat. M'agrada quan aixeca la cella, i quan tot i ser tant seriós em fa riure i quan es retalla la barba i em fa pessigolles. M'admira la seva intel·ligència matemàtica i em desespera la seva poca memòria. Penso que les parelles parlem molt poques vegades dels nostres sentiments i avui tinc ganes de dir ben fort: Agustí, t'estimo i egoistament et desitjo que per molts anys puguis viure al meu costat.



La foto que he penjat és un dels indrets preferits de l'Agustí, el pont de Sant Martí.

Sopar amb en Paco

Dissabte al vespre va venir en Paco a Cal Basibé.

Vam estar sopant i bevent bon vi , com sempre xerrant fins a la matinada, sort que el fred ens va fer anar a dormir. Ell en té part de culpa en això d'aquesta meva aventura a Humanitats, va ser ell qui em va engrescar a matricular-me, a vegades el maleeixo, però també sé que gràcies a ell he après moltes coses, he conegut les Variacions Goldberg de Bach, entre altres coses, em recomana llibres, música, pelis. Normalment hi surto guanyant, a canvi d'una plat de sopes, ell em dóna hores de bona conversa i molta riquesa mental. L'únic que no ha aconseguit, però és fer-me fer exercici, i mira que ha insistit a vegades, a veure si encara la final em convencerà!
Com que sé que segurament ell mai llegirà aquest blog, ja que això d'internet no li va, hi he posat una foto, que de fet, ja l'he trobada per la gran xarxa, o sigui que no he fet res de dolent. Ojalà torni a viure al Lluçanés com voldria, i així no hauriem de trigar mesos en veure'ns, o potser sí, però de fet és igual, el temps que tardem en veure'ns, sé que és un amic per sempre.

Antropologia visual, foto2

La caça

El tiet Milio, tota una institució a Sant Martí, es va prestar a fer-me de model per a una sèrie de fotografies dedicades a la caça. Podriem parlar de com una activitat que fa aproximadament dotze mil anys era la forma de subsistència que acompanyava la recol·lecció en les societats caçadores-recolectores ara s'ha convertit en una activitat de lleure i privativa. A les societats rurals, però, molts dels homes de més de 50 anys, han tingut alguna vegada a la seva vida una escopeta a les mans. Tenim les reminiscències d'una guerra civil, on la cacera va ajudar a mitigar la gana de moltes famílies, i de fa pocs anys, també amb el boom de la nova cuina, una font extra d'ingressos poder vendre als restaurants de luxe , les peces caçades. Per això m'agradaria diferenciar l'esperit caçador de les societats rurals, de l'organització de caceres de luxe per a nucli reduït de persones de la societat benestant.

Un altre fet que no podem obviar és que la caçera a la societat rural ha estat una activitat practicada majoritàriament per homes, mentre la dona, es cuidava de la recol·lecció.

L'avi Valentí menjant sopes de pa.

Aquesta serà una de les fotos que posaré al meu treball. L'avi menjant sopes de pa, un plat tradicional, un plat propi de l'economia de subsistència, de l'aprofitament dels pocs recursos, el pa sec de dies anteriors es converteix en un aliment de primer ordre. El fet remarcable de la fotografia, és peró, la gorra que porta l'avi Valentí, una gorra de La Caixa. La Caixa, una de les empreses significatives en la política econòmica del país, una empresa del món de la globalització.

Potser l'avi hi té els seus estalvis dipositats?, potser hi cobra la pensió? o potser hi té algun compte corrent descobert? El que sí és segur és que el món de la globalització ha arribat a tots els racons i tothom en patim o en fruïm dels seus efectes.

Treball d'antropologia visual

Fa dies que dóno voltes a un nou exercici que tinc de presentar. Es tracta de buscar un tema , el que em sembli, i fer fotografies, i comentar-les desde una visió antropològica. He escollit com a tema central: "La vida en un petit poble de la Catalunya rural", i les fotos estan (estaran) fetes a un radi de poc més de 100 metres de Cal Basibé. Estic ruminat una mica com serà la introducció al tema.
podria ser una mica així:
"Sant Martí d'Albars és un poble d'uns 120 habitants situat al bell mig del Lluçanés. Tot i tenir tants pocs habitant, té ajuntament propi, format per l'alcade i quatre regidors més. No hi ha escola, no hi ha cap restaurant, cap bar, cap botiga. Hi ha una polèmica empresa de tractament de residus orgànics, una altra empresa dedicada a la compra-venda de grans i llavors, un parell d'empreses del món del transport.......He escollit aquest indret, ja que és a on hi tinc les arrels, els meus pares en són fills tots dos, però als anys 60 van baixar cap a la Plana en busca d'una millor qualitat de vida, com tots els emigrants. Amb la jubilació van poder retornar a la casa a on al menys sis generacions de la família hi han viscut, i desde aquesta casa, Cal Basibé, és a on he fet les fotografies. Totes son fetes a menys de 100 metres de distància de la casa. Algunes desde la mateixa finestra. A l'escollir aquest tema em van venir moltes opcions a treballar, la vivenda, la família, l'alimentació, la religió, el culte als morts, les comunicacions, el treball, la vida social (festes, política.....) He escollit un total de ... fotografies que m'han ajudat a reflexionar sobre les diferens qüestions. Cada una d'elles està breument comentada, ja que de cada tema que estan associades, se'n podria fer un extens estudi, i per mi, ha estat difícil resumir-ho en poques paraules, però puc dir quesegur que a partir d'aquesta reflexió, els meus ulls ja no veuran les coses de la mateixa manera, he après a veure una mica més enllà, segurament, una mica més antropològicament. ."

Osti, em costa tant enrollar-me ... a veure si en les fotos que vagi penjant em van sortint totes les coses que hi vull explicar.