L'Epopeia de Gilgamesh

Avui estic centrada en fer l'exercici que toca enviar demà, de Prehistòria i Història Antiga.

Faig com els adolescents, aquest cop, com que és un exercici que em costa, no trobo mai el moment de fer-lo.

L'ennunciat diu exactament: "Redacteu un treball de síntesi (màxim dues planes) sobre el tema següent: concepcions de l'espai a l'antiga Mesopotàmia i la seva plasmació urbanística i arquitectònica".

O sigui que estic competament submergida en el món Mesopotàmic, i entre tota la informació que he llegit, remenat, buscat, ... m'ha atret l'epopeia de Gilgamesh, el rei d'Uruk. La història d'una amistat. És per això que m'agrada estudiar Humanitats, no pel bany de dades, de noms, ... sinò perque de cada lliçò em queda un pòsit que tindré sempre.

L'avi Jaume de Cal Campaner

EL trobarem molt a faltar

L'avi Jaume de Cal Campaner ens ha deixat. Feia dies que s'ho veia a venir, i ens avisava: "la setmana que ve, ja no m'hi trobareu", i el divendres quan vam arribar , ell ja era a l'hospital. Aquesta nit passada ha deixat de lluitar. Ell que tant ha lluitat!
Trobarem a faltar que ens rebi assegut al "piset" de casa seva, tot dient: "em pensava que ja no vindriueu".
Diuen que en Blai, el seu gos, fa dies que està moix, ell també el troba a faltar.
Era agradable parlar amb ell, sempre asserenat, i les xerrades seves amb l'avi Valentí podrien ser memorables, dies i setmanes discutint el mateix i no posar-se mai d'acord.
Recordo una tarda, ja fa uns quants anys, no gaires, però, que tots dos van anar a buscar bolets i quan van tornar, van dir que n'havien collits molts. En veure que portaven la cistella gairebé buida, l'avi Jaume, tot seriós com sempre, va comentar: n'hem trobat pocs, però els hem hagut de collir moltes vegades! Referint-se als cops de cul que havien fet tots dos, es veu que un volia ajudar a l'altre. Quin parell!
Valgui doncs, aquest petit homenatge a un home bo, com n'hi ha pocs. I una abraçada a la Mercé, i a tota la resta de la familia.

Avui faig vaga!

Avui faig vaga d'estudis. El Pla de Bolonya no em deixarà que jo hem llicencii mai, bua, bua, bua...
Un cop que em decideixo a estudiar una mica.. i no arribaré a temps .

Ja ha passat la Festa Major de Sant Martí, i ara toca anar pensant en les festes de Nadal. Quina contradiccció, per una part en tinc moltes ganes, m'agraden els dinars amb la família, fer cagar elTió amb tots els nebots, la nit de Cap d'Any, que és una mica màgica per a mi... però, també m'agobien els dinars familiars, els regals del Tió i dels Reis (quina bojeria de despeses), m'agobia la Nit de Cap d'Any i sobretot la ressaca de l'endemà. Sobreviurem , com sempre, amb la panxa una mica més plena i les butxaques més buides, el que sí és cert, és que cada any comencem abans a parlar de Nadal. Els anys són més curts o només és una impressió meva?