Avui dedico el meu post a l'Agustí, el meu home. És el seu aniversari, cinquanta-i-pocs. Queda una mica cursi, però puc afirmar que ell és ben segur la meva mitja taronja. Fa més de 32 anys que és la meva parella (sí, ens vam enamorar molt joves) per tant, he crescut amb ell. Si sóc com sóc, ell hi té molt a veure. Sempre ha estat al meu costat i el més important és que sempre ha confiat en mi. Després de tant temps d'estar junts encara espero fer moltes coses amb ell, tenim il·lusions compartides, esperances i tenim un present que em fa sentir molt bé al seu costat. M'agrada quan aixeca la cella, i quan tot i ser tant seriós em fa riure i quan es retalla la barba i em fa pessigolles. M'admira la seva intel·ligència matemàtica i em desespera la seva poca memòria. Penso que les parelles parlem molt poques vegades dels nostres sentiments i avui tinc ganes de dir ben fort: Agustí, t'estimo i egoistament et desitjo que per molts anys puguis viure al meu costat.

La foto que he penjat és un dels indrets preferits de l'Agustí, el pont de Sant Martí.
3 comentaris:
oooooohhhh!!! si, si, OOOOH! Em sembla que mai, pensant des de que tinc consciència, havia sentit, o més ben dit llegit, que li fessis una declaració d'amor tant directa i bonica al papa. Ho ha llegit ell? Me'n alegro que despres de tants anys encara us estimeu, perquè al cap i a la fi, sou els meus pares i m'agrada que estigueu bé i continueu per sempre junts. Gràcies a vosaltres he après a estimar, a mantenir la gent que estimo, a demostrar-els-hi (profe, no sé com s'escriu ben bé) i, sobretot, que encara que les coses a vegades no siguin perfectes, sempre hi ha la familia al costat amb qui pots comptar, i tot això és, majoritàriament, gràcies al vostre amor, al fet que sempre us heu ajudat i heu buscat els punts intermitjos de les vostres diferències. En fi, podria escriure la biblia en vers sobre aquest tema però tot es resumeix amb: Gràcies per tot el que heu fet i feu per nosaltres i MOLTISSIMES FELICITATS PAPA!
Us estimo moltissim!
Ahhh! i moltes felicitats també de part de la familia Viadiu!
Emma, pageseta, per molts anys també a tú
Com va això de ser major d'edat?
Del Blog, suposo que el pare no l'ha pas llegit, no hi ha entrat mai al meu blog.
Un petonàs i records a la família Viadiu.
Publica un comentari a l'entrada