EL trobarem molt a faltar
L'avi Jaume de Cal Campaner ens ha deixat. Feia dies que s'ho veia a venir, i ens avisava: "la setmana que ve, ja no m'hi trobareu", i el divendres quan vam arribar , ell ja era a l'hospital. Aquesta nit passada ha deixat de lluitar. Ell que tant ha lluitat!
Trobarem a faltar que ens rebi assegut al "piset" de casa seva, tot dient: "em pensava que ja no vindriueu".
Diuen que en Blai, el seu gos, fa dies que està moix, ell també el troba a faltar.
Era agradable parlar amb ell, sempre asserenat, i les xerrades seves amb l'avi Valentí podrien ser memorables, dies i setmanes discutint el mateix i no posar-se mai d'acord.
Recordo una tarda, ja fa uns quants anys, no gaires, però, que tots dos van anar a buscar bolets i quan van tornar, van dir que n'havien collits molts. En veure que portaven la cistella gairebé buida, l'avi Jaume, tot seriós com sempre, va comentar: n'hem trobat pocs, però els hem hagut de collir moltes vegades! Referint-se als cops de cul que havien fet tots dos, es veu que un volia ajudar a l'altre. Quin parell!
Valgui doncs, aquest petit homenatge a un home bo, com n'hi ha pocs. I una abraçada a la Mercé, i a tota la resta de la familia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada