Ja que estic començant un blog en homenatge a Cal Basibé, de Sant Martí d'Albars, hi penjo una fotografia dels meus besavis i els seus fills. El meu avi Miquel, el Padrí, és el jove tant ben plantat del mig de la fotografia, l'hereu, i la seva germana que té a l'esquerra és la Tia Pepa, de Cal Patxatxa, la iaia dels Erra de Sant Martí. De fet, em sembla que la foto va sortir de casa els Erra.
El meu besavi Pere era tonedor, i segons tinc entès, era una mica "pinxo", li agradava viure bé.
A principis de segle passat, va tenir necessitat d'anar a "prendre les aigües" al Balneari de Caldes de Bohí, tot una aventura per a un pagès de Sant Martí d'Albars, hi devia deixar els estalvis de mitja vida ...... no sé.... potser vaig entreveient a qui s’assembla el meu fill Marçal. Les arrels hi són.
El meu besavi Pere era tonedor, i segons tinc entès, era una mica "pinxo", li agradava viure bé.
A principis de segle passat, va tenir necessitat d'anar a "prendre les aigües" al Balneari de Caldes de Bohí, tot una aventura per a un pagès de Sant Martí d'Albars, hi devia deixar els estalvis de mitja vida ...... no sé.... potser vaig entreveient a qui s’assembla el meu fill Marçal. Les arrels hi són.
2 comentaris:
Hola mama! Em vas dir que t'havies fet el blog i mira, aquí em tens, escrivint! i per què escric sense saber massa què dir? Doncs perquè sé que poc o molt et farà il·lusió! jeje Carai... doncs potser si que portem aquestes arrels... i és que, no ens enganyem, nosaltres dues també som una mica així, encara que en Merci ho és més! Doncs no sé, ja passaré de tant en tant a llegir les històries de Cal Basibé! Un petonas inmens!
Nina!!
Doncs, sí m'ha fet "ilu" veure que m'has llegit. Aniré escrivint històries a veure si des del Bages et vénen ganes de veni-hi més sovint.
Una abraçada de les meves.
Publica un comentari a l'entrada