............El fred de Cal Basibé............

Com hauria de canviar, si és que ho ha de fer, l'escola en la societat de la informació i la comunicació?

2010-06-22T07:10:00.000-07:00

Fins fa realment poc, l'escola era l'institució on s'ensenyava i s'aprenia . El mestre era el transmissor de coneixements i els alumnes uns receptors passius que rebien els continguts dissenyats, preparats i programats pels educadors.

Actualment, però, els mitjans de comunicació, sobretot Internet, realitzen la funció informativa de manera molt més àmplia de la que un mestre pot oferir. L'escola no pot competir amb aquesta gran xarxa. Per tant és evident que en front d'aquests grans canvis socials, s'hagi de qüestionar el nou rol de l'escola.

Tots els canvis són lents, però aquest canvi cap a l'era de la informació s'està produint ràpidament i l'escola no pot quedar-se enrera. No només està canviant la manera de viure, sinó també la manera de pensar. Les noves tecnologies ens ofereixen la possibilitat de processar, emmagatzemar , recuperar i comunicar informació amb independència de la distància, del temps i de la quantitat i qualitat d'informació.

Els processos d'ensenyament i aprenentatge han d'incorporar les TAC , però no com a manera de simple substitució dels llibres de text. La seva utilització als centres docents hauria de complementar tot el procès de canvi de cultura educativa. S'han d'establir nous entorns d'aprenentatge. Caldrà redefinir el paper del mestre cap a un entorn d'acompanyament, d'orientació i guiatge dels seus alumnes.

L'escola ha de proporcionar eines i estratègies per a destriar les informacions rebudes, tot potenciant l'esperit crític de l'infant.

Cal una alfabetització a nivell tecnològic, proporcionar estratègies d'autoformació als alumnes, ja que la formació haurà de ser continua i permanent al llarg de la vida.

Centres escolars que s'adaptin al ritme de treball personal i que permetin la construcció cooperativa del coneixement, reforçant la cohesió social tot treballant la comunicació i intercanvi per aprendre a viure junts en les noves tipologies de societats culturals. Per tant, cal deixar de posar èmfasi en els continguts, per tal de potenciar les competències de comunicació i de relació.

Educar als infants cap a la iniciativa, la motivació per l'èxit, l'adaptabilitat, el lideratge, l'empatia... en resum cap a les capacitats que es necessitaran (ja es necessiten) per fer una societat més justa i equilibrada.

"Ni sis Claus" d'Isabel Olesti

2009-05-14T15:07:00.001-07:00

Avui, tot dinant a l'estació de bus de Vic, he llegit l'article de l'escriptora Isabel Olesti al diari Avui. Semblava que estava llegint el meu propi diari, jo també, com ella, vaig veure el partit del Madrid-Barça a un bar de poble, concretament al Bar Nou, de Santa Eulàlia de Puigoriol, i també era la primera vegada que mirava un partit de futbol a un bar. (Això no és ben cert, de petita si volia mirar la tele ho havia de fer a la tele del bar de casa, ja que al pis no n'hi havia). I em vaig enganxar, vaig disfrutar com mai m'hauria pensat que disfrutaria veient jugar futbol per la tele, jo, que ni tant sols anava a veure el meu fill quan jugava, o si no em podia escapar de portar-li amb el cotxe.. m'emportava un llibre per llegir. I a partir d'aquell dia, he vist els altres tres partits del Barça i amb tots m'ho he passat bé.

A veure com anirà a Roma, si puc, també el vull anar a veure al bar, i així ja podré dir que en Pep Guardiola m'ha fet canviar una mica.

I a més a més... és guapo el tio!

Obres a Cal Basibé

2009-04-28T11:50:00.001-07:00

Avui han començat els paletes a treballar a Cal Basibé. No us podeu imaginar quina il.lusió em fa. D'aquí poc més de dos mesets viuré a Sant Martí. La casa necessita reformes, ara d'entrada només farem les que la butxaca ens permeti anar pagant, però m'imagino el resultat final, amb els anys i panys... i visualitzo un Cal Basibé acollidor, viscut, amb molt caliu. Tinc moltes ganes de viure a la casa de la meva família. Em tramet força, energia, sento que estic seguint un camí que he escollit, que ho faig per mi, i alhora em sento egoïsta i generosa.
Està bé tenir un bocí de felicitat de tant en tant!

Generació Einstein

2009-04-01T11:41:00.001-07:00

Acabo d'arribar de veure en Pol, el fill d'una parella amiga, que fa 15 dies va néixer. La setmana passada també va arribar al món en Yacu, el fill d'una altre amiga.

Els meus fills, són de l'anomenada generació Einstein, que utilitzen els seus coneixements amb creativitat. No sé... tantes vegades penso que els ha tocat viure en una mala època, han nascut en temps d'opulència, han tingut de tot i més i ara.. qué ténen? Estudis, però feina no. Impossible tenir vivenda pròpia ni que sigui de lloguer. Valors ? sí, però no potser els que nosaltres hauriem volgut. Una temporada "durilla" per a ells. I per a nosaltres, els pares, que ja tenim prou feina en sobreviure i l'espectativa de tenir a casa fills permanenment adolescents no m'acaba de fer el pes, que voleu que us digui?

Però és veritat que em crec això de la generació Einstein, són més sociables, sense deixar de ser fidels en ells mateixos, l'amistat i la família ténen un valor important per a ells. El present és el que compta, ser feliços és el seu objectiu, no són massa ambiciosos, però saben com emprar els medis per aconseguir els seus propòsits. La disciplina i la responsabilitat no són de cap manera els seus punt forts, ara bé, la seva capacitat d'adaptació hi pot ajudar. I sobretot, el més important per a mi, és que creuen en el futur, es veuen capaços de menjar-se el món i segurament així serà. Què passarà quan aquesta generació digital arribi a la "majoria d'edat" i estigui integrada en el món laboral i polític? Posem'hi un xic d'optimisme.

El nom correcte

2009-03-22T13:25:00.000-07:00

Ara ja gairebé és un fet que aquest estiu m'instal·laré definitivament a Cal Basibé. Deixaré la casa de Roda de Ter, i em podré permetre fer realitat el vell somni de viure a Sant Martí d'Albars. La meva família, els meus pares i els meus germans són excepcionals, han permés que els meus desitjos siguin realitat i deixen que Cal Basibé sigui la meva llar. Segurament l'hivern vinent ja no hi farà tant fred, ja hi tindrem calefacció. Hi farem les reformes que ens permetin les butxaques.
Cal Basibé, s'hauria d'escriure Cal Bassiber, suposo, o inclús Cal Baciver, (etimologicament el meu pare sempre m'ha dit que el nom de casa seva prové del baciver, el pastor encarregat de la baciva) Ara potser haurem de rumianr-hi en el nom correcte..... però l'Agustí diu que no, que sempre hem vist Basibé, i que així s'ha de quedar. Què en penseu?

Un altre cap de setmana diferent

2009-02-24T08:32:00.000-08:00

Sevilla, dissabte 21 de febrer de 2009 a dos quarts d'onze del matí. Inici d'un altre cap de setmana diferent. Gairebé tres dies per disfrutar de la capital andalusa. A més un cap de setmana ideal, deixant de banda carnavals, i altres històries, que a mi em venen una mica grans, ja que jo ja m'he fet gran. Per això, ideal desconectar de tot i no pensar en res més que disfrutar de tots els racons de Sevilla.
Dilluns, 23 de febrer de 2009, un quart d'onze del vespre a Prats de Lluçanés, fa fresca. Ganes d'arribar a casa, a Roda, una dutxadeta i a dormir al meu no-llit de sempre. No explicaré res de Sevilla, aquesta ciutat em té el cor robat, només deixo alguna imatge. I fins aviat. Hi tornaré. I segurament que tornaré a caminar tant com aquests dies. No tinc record d'haver caminat tant els altres cops que hi havia estat, però si que tenia record de molta calor, i aquest cap de setmana l'oratge, com diu en Paco, era perfecte.

Cap de setmana "especial"

2009-01-27T12:12:00.000-08:00

Aquest cap de setmana l'hem passat a l'Hospital General de Vic, amb l'avi Joan, que va caure de la cadira de rodes i semblava que s'havia trencat el fèmur... semblava o sembla, que encara no ens han assegurat res, però ja té l'alta.
Per desgràcia, m'han tocat passar moltes hores, dies a l'hospital de Vic, i realment sempre m'havia semblat un bon hospital, però aquests quatre dies..han sigut tant heavys que no s'aguanten per enlloc. No cal que ara en faci una crònica detallada, que a més seria massa parcial. Vaig aprofitar el diumenge per llegir el llibre L'antropòleg Innocent, on en Nigel Barley explica el seu testimoni de l'estada entre els Dowayos, al Camerun. Realment alguna de les coses que ens van passar a l'hospital, en ple segle XXI han estat més surrealistes que les experiències de l'antropòleg entre els Dowayos.
Diu l'autor: "A la societat primitiva, el coneixement rarament és a l’abast de tothom; més aviat pertany a cada persona. Un home és propietari del seu coneixement. Ha pagat per aconseguir-lo i seria una bestiesa donar-lo a algú antre sense cobrar res, de la mateixa manera que no donaria les seves filles sense cobrar res."
Nosaltres estem a la civilització de la informació, el coneixement està a l'abast de tothom, però a voltes tanta informació i tant coneixement provoquen l'efecte contrari. Tot es deshumanitza , amb l'agreujant que al final estàs tan perdut en mig d'un hospital del segle XXI com en una tribu del centre d'Àfrica, o més.

Nit de reis

2009-01-05T15:18:00.000-08:00

Quina nit més freda!

Els tres Reis de l'Orient ens va deixant coses. Què deixaran al meu balcó? Espero que no portin més desencís, estaria bé que em tornessin a omplir el sac d'esperança i de positivisme. Que no trobin un mur com a la imatge, el mur de la intolèrancia. Que ens portin una més de sentit comú a tothom, no demano res més.

Canapés

2008-12-25T11:11:00.000-08:00

Cada any, pel dinar de Nadal és tradició que jo faci els canapés. Sempre dic que aquest serà l'últim any, però sempre acaben convencent-me. Aquestes fotografies en són una mostra , però en vaig fer molts més. Això sí, no en va quedar ni un.

Fins l'any que veeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee.

Dinar de Nadal

2008-12-25T10:38:00.000-08:00

Un altre Nadal pasat. Avui, a més a més, memorable, ja que he celebrat el 80è aniversari del meu pare, l'avi Valentí. Molt bon dinar, molt bon beure, molt bon ambient.. erem 25 en total.
Ens ha cagat el Tió. Als néts i nétes sempre els caga el Tió, (els avis són molt generosos), però jo penso que al grans també ens ha cagat. Poder estar tots junts, rient, amb tant bon rotllo, tots bé de salut , no podem demanar més. A més , aquest any, hem dinat a La Pianola, la casa que ens ha vist crèixer a tots els 5 germans Aligué Pujol. Quin goig que fa, ara, totalment renovada, en Jordi i la Rosa han reformat de dalt a baix la casa del carrer del Pont i n'han fet una vivenda realment preciosa i sobretot acollidora. Un 10 per a ells.

2008-12-20T15:18:00.000-08:00

Ara torno al mig del fred del Lluçanés, de sopar a la Primitiva a Lluçà. Un bon sopar, una millor companyia i un bon fred a la sortida, que més es pot demanar? Arribar a casa, la llar de foc, trobar missatges dels teus amics al facebook aquest que està tant de moda, algun mail i pensar que estem vius, que tenim molta sort de poder disfrutar d'aquests moments de felicitat.... i esperar que l'home t'escalfi una mica el llit... amb el bon sentit de la paraula, no penseu malament, eh.. que fa molt fred!!.

Les relacions socials .- La Festa Major

2008-12-13T23:47:00.000-08:00

Les festes Majors s’han recuperat una mica del seu declivi post-franquista i degut també a les successives modificacions dels calendaris laborals.
La Festa Major gira entorn de tres factors importants: Cohesió social (dependència), consciència de identitat (pertinença) i la força de la tradició (permanència). En general tenen un caràcter religiós, heretat de la tradició cristiana (Sant Martí i la devoció a la Verge de la Bona Sort). Però la Festa Major té diferents funcions socials, és un procés a on retrobem les diferents identitats col·lectives, ja que en moment de la festa es coincideix amb la família, els veïns, veïns d’altre pobles, autoritats civils i religioses, jovent amb gent gran,.. La festa modifica el temps, les tasques del camp o les granges, molta gent que treballa en empreses, en fàbriques de fora la població es reserven dies festius per poder celebrar la Festa Major. Un trencament amb la vida quotidiana, per gaudir d’un temps diferent, explosiu, d’excessos, de transgressió. La Festa Major és un espai d’abundància, de menjar i beure , de les millors viandes, de les primeres borratxeres, potser dels primers petons robats. La tranquil·litat resta per els rutinaris dies de la resta de l’any.

2008-12-13T12:49:00.000-08:00

No tinc adsl a casa, a Roda, ja fa més de 4 dies, i en contra de tota lògica, aquí , a Cal Basibé que no em costa ni un euro, amb la Guifi, tot funciona perfectament. Això deu ser una altra senyal que ben aviat he de fer un canvi i venir-me a instal·lar aquí definitivament.

Per Molts Anys!!

2008-12-10T11:06:00.000-08:00

Avui dedico el meu post a l'Agustí, el meu home. És el seu aniversari, cinquanta-i-pocs. Queda una mica cursi, però puc afirmar que ell és ben segur la meva mitja taronja. Fa més de 32 anys que és la meva parella (sí, ens vam enamorar molt joves) per tant, he crescut amb ell. Si sóc com sóc, ell hi té molt a veure. Sempre ha estat al meu costat i el més important és que sempre ha confiat en mi. Després de tant temps d'estar junts encara espero fer moltes coses amb ell, tenim il·lusions compartides, esperances i tenim un present que em fa sentir molt bé al seu costat. M'agrada quan aixeca la cella, i quan tot i ser tant seriós em fa riure i quan es retalla la barba i em fa pessigolles. M'admira la seva intel·ligència matemàtica i em desespera la seva poca memòria. Penso que les parelles parlem molt poques vegades dels nostres sentiments i avui tinc ganes de dir ben fort: Agustí, t'estimo i egoistament et desitjo que per molts anys puguis viure al meu costat.

La foto que he penjat és un dels indrets preferits de l'Agustí, el pont de Sant Martí.

Sopar amb en Paco

2008-12-09T12:21:00.000-08:00

Dissabte al vespre va venir en Paco a Cal Basibé.

Vam estar sopant i bevent bon vi , com sempre xerrant fins a la matinada, sort que el fred ens va fer anar a dormir. Ell en té part de culpa en això d'aquesta meva aventura a Humanitats, va ser ell qui em va engrescar a matricular-me, a vegades el maleeixo, però també sé que gràcies a ell he après moltes coses, he conegut les Variacions Goldberg de Bach, entre altres coses, em recomana llibres, música, pelis. Normalment hi surto guanyant, a canvi d'una plat de sopes, ell em dóna hores de bona conversa i molta riquesa mental. L'únic que no ha aconseguit, però és fer-me fer exercici, i mira que ha insistit a vegades, a veure si encara la final em convencerà!
Com que sé que segurament ell mai llegirà aquest blog, ja que això d'internet no li va, hi he posat una foto, que de fet, ja l'he trobada per la gran xarxa, o sigui que no he fet res de dolent. Ojalà torni a viure al Lluçanés com voldria, i així no hauriem de trigar mesos en veure'ns, o potser sí, però de fet és igual, el temps que tardem en veure'ns, sé que és un amic per sempre.

Antropologia visual, foto2

2008-12-08T03:29:00.000-08:00

La caça

El tiet Milio, tota una institució a Sant Martí, es va prestar a fer-me de model per a una sèrie de fotografies dedicades a la caça. Podriem parlar de com una activitat que fa aproximadament dotze mil anys era la forma de subsistència que acompanyava la recol·lecció en les societats caçadores-recolectores ara s'ha convertit en una activitat de lleure i privativa. A les societats rurals, però, molts dels homes de més de 50 anys, han tingut alguna vegada a la seva vida una escopeta a les mans. Tenim les reminiscències d'una guerra civil, on la cacera va ajudar a mitigar la gana de moltes famílies, i de fa pocs anys, també amb el boom de la nova cuina, una font extra d'ingressos poder vendre als restaurants de luxe , les peces caçades. Per això m'agradaria diferenciar l'esperit caçador de les societats rurals, de l'organització de caceres de luxe per a nucli reduït de persones de la societat benestant.

Un altre fet que no podem obviar és que la caçera a la societat rural ha estat una activitat practicada majoritàriament per homes, mentre la dona, es cuidava de la recol·lecció.

2008-12-06T14:04:00.000-08:00

L'avi Valentí menjant sopes de pa.

Aquesta serà una de les fotos que posaré al meu treball. L'avi menjant sopes de pa, un plat tradicional, un plat propi de l'economia de subsistència, de l'aprofitament dels pocs recursos, el pa sec de dies anteriors es converteix en un aliment de primer ordre. El fet remarcable de la fotografia, és peró, la gorra que porta l'avi Valentí, una gorra de La Caixa. La Caixa, una de les empreses significatives en la política econòmica del país, una empresa del món de la globalització.

Potser l'avi hi té els seus estalvis dipositats?, potser hi cobra la pensió? o potser hi té algun compte corrent descobert? El que sí és segur és que el món de la globalització ha arribat a tots els racons i tothom en patim o en fruïm dels seus efectes.

Treball d'antropologia visual

2008-12-02T09:39:00.000-08:00

Fa dies que dóno voltes a un nou exercici que tinc de presentar. Es tracta de buscar un tema , el que em sembli, i fer fotografies, i comentar-les desde una visió antropològica. He escollit com a tema central: "La vida en un petit poble de la Catalunya rural", i les fotos estan (estaran) fetes a un radi de poc més de 100 metres de Cal Basibé. Estic ruminat una mica com serà la introducció al tema.
podria ser una mica així:
"Sant Martí d'Albars és un poble d'uns 120 habitants situat al bell mig del Lluçanés. Tot i tenir tants pocs habitant, té ajuntament propi, format per l'alcade i quatre regidors més. No hi ha escola, no hi ha cap restaurant, cap bar, cap botiga. Hi ha una polèmica empresa de tractament de residus orgànics, una altra empresa dedicada a la compra-venda de grans i llavors, un parell d'empreses del món del transport.......He escollit aquest indret, ja que és a on hi tinc les arrels, els meus pares en són fills tots dos, però als anys 60 van baixar cap a la Plana en busca d'una millor qualitat de vida, com tots els emigrants. Amb la jubilació van poder retornar a la casa a on al menys sis generacions de la família hi han viscut, i desde aquesta casa, Cal Basibé, és a on he fet les fotografies. Totes son fetes a menys de 100 metres de distància de la casa. Algunes desde la mateixa finestra. A l'escollir aquest tema em van venir moltes opcions a treballar, la vivenda, la família, l'alimentació, la religió, el culte als morts, les comunicacions, el treball, la vida social (festes, política.....) He escollit un total de ... fotografies que m'han ajudat a reflexionar sobre les diferens qüestions. Cada una d'elles està breument comentada, ja que de cada tema que estan associades, se'n podria fer un extens estudi, i per mi, ha estat difícil resumir-ho en poques paraules, però puc dir quesegur que a partir d'aquesta reflexió, els meus ulls ja no veuran les coses de la mateixa manera, he après a veure una mica més enllà, segurament, una mica més antropològicament. ."

Osti, em costa tant enrollar-me ... a veure si en les fotos que vagi penjant em van sortint totes les coses que hi vull explicar.

L'Epopeia de Gilgamesh

2008-11-29T02:10:00.000-08:00

Avui estic centrada en fer l'exercici que toca enviar demà, de Prehistòria i Història Antiga.

Faig com els adolescents, aquest cop, com que és un exercici que em costa, no trobo mai el moment de fer-lo.

L'ennunciat diu exactament: "Redacteu un treball de síntesi (màxim dues planes) sobre el tema següent: concepcions de l'espai a l'antiga Mesopotàmia i la seva plasmació urbanística i arquitectònica".

O sigui que estic competament submergida en el món Mesopotàmic, i entre tota la informació que he llegit, remenat, buscat, ... m'ha atret l'epopeia de Gilgamesh, el rei d'Uruk. La història d'una amistat. És per això que m'agrada estudiar Humanitats, no pel bany de dades, de noms, ... sinò perque de cada lliçò em queda un pòsit que tindré sempre.

L'avi Jaume de Cal Campaner

2008-11-25T11:49:00.000-08:00

EL trobarem molt a faltar

L'avi Jaume de Cal Campaner ens ha deixat. Feia dies que s'ho veia a venir, i ens avisava: "la setmana que ve, ja no m'hi trobareu", i el divendres quan vam arribar , ell ja era a l'hospital. Aquesta nit passada ha deixat de lluitar. Ell que tant ha lluitat!
Trobarem a faltar que ens rebi assegut al "piset" de casa seva, tot dient: "em pensava que ja no vindriueu".
Diuen que en Blai, el seu gos, fa dies que està moix, ell també el troba a faltar.
Era agradable parlar amb ell, sempre asserenat, i les xerrades seves amb l'avi Valentí podrien ser memorables, dies i setmanes discutint el mateix i no posar-se mai d'acord.
Recordo una tarda, ja fa uns quants anys, no gaires, però, que tots dos van anar a buscar bolets i quan van tornar, van dir que n'havien collits molts. En veure que portaven la cistella gairebé buida, l'avi Jaume, tot seriós com sempre, va comentar: n'hem trobat pocs, però els hem hagut de collir moltes vegades! Referint-se als cops de cul que havien fet tots dos, es veu que un volia ajudar a l'altre. Quin parell!
Valgui doncs, aquest petit homenatge a un home bo, com n'hi ha pocs. I una abraçada a la Mercé, i a tota la resta de la familia.

2008-11-20T12:32:00.000-08:00

Avui faig vaga!

Avui faig vaga d'estudis. El Pla de Bolonya no em deixarà que jo hem llicencii mai, bua, bua, bua...
Un cop que em decideixo a estudiar una mica.. i no arribaré a temps .

2008-11-20T12:22:00.000-08:00

Ja ha passat la Festa Major de Sant Martí, i ara toca anar pensant en les festes de Nadal. Quina contradiccció, per una part en tinc moltes ganes, m'agraden els dinars amb la família, fer cagar elTió amb tots els nebots, la nit de Cap d'Any, que és una mica màgica per a mi... però, també m'agobien els dinars familiars, els regals del Tió i dels Reis (quina bojeria de despeses), m'agobia la Nit de Cap d'Any i sobretot la ressaca de l'endemà. Sobreviurem , com sempre, amb la panxa una mica més plena i les butxaques més buides, el que sí és cert, és que cada any comencem abans a parlar de Nadal. Els anys són més curts o només és una impressió meva?

Arrels

2008-10-10T12:07:00.001-07:00

Ja que estic començant un blog en homenatge a Cal Basibé, de Sant Martí d'Albars, hi penjo una fotografia dels meus besavis i els seus fills. El meu avi Miquel, el Padrí, és el jove tant ben plantat del mig de la fotografia, l'hereu, i la seva germana que té a l'esquerra és la Tia Pepa, de Cal Patxatxa, la iaia dels Erra de Sant Martí. De fet, em sembla que la foto va sortir de casa els Erra.
El meu besavi Pere era tonedor, i segons tinc entès, era una mica "pinxo", li agradava viure bé.
A principis de segle passat, va tenir necessitat d'anar a "prendre les aigües" al Balneari de Caldes de Bohí, tot una aventura per a un pagès de Sant Martí d'Albars, hi devia deixar els estalvis de mitja vida ...... no sé.... potser vaig entreveient a qui s’assembla el meu fill Marçal. Les arrels hi són.

2008-10-10T11:54:00.001-07:00

Cullons!!! bé.... Casum l'olla!!! que queda més fi.

Si que començo bé el meu segon blog.

El primer que vaig crear fa tants temps que ni recordo com s'hi va.

I ara, que m'he decidit tornar a començar... faig tot un rotllo sobre la meva entrada (re-entrada) a la vida universitària, (A la UOC, però) i sense saber perquè, m'ha desaparegut tot el text que he escrit, ara no tinc ganes de tornar a començar les filosofades sobre perquè he escollit matricular-me a Humanitats.

Tinc por que aquest meu blog no es converteixi en un temple expiatori, espero no fer-lo servir només per esbravar-me quan estigui massa carregada de tot.

Però el nom ja diu moltes coses, Cal Basibé és per a mi un petit paradís terrenal. I hi fa fred a l'hivern, molt fred, ì això no és tant dolent, a mi m'agrada el fred.

A la foto, Cal Basibé i el Basibé, el meu pare, fa un parell d'anys, ell , "genio y figura hasta la sepultura", i que li duri força temps!!